secretari

Borrowed from Latin sēcrētārius. First attested in 1299.[1]

• IPA^(key): (Central, Balearic) [sə.kɾəˈta.ɾi]
• IPA^(key): (Valencian) [se.kɾeˈta.ɾi]

secretari m (plural secretaris, feminine secretària)

1. secretary
2. secretary bird

   Synonym: serpentari

• secretaria
• secretariat

• “secretari” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “secretari” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “secretari” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• (Classical) IPA^(key): /seː.kreːˈtaː.riː/, [s̠eːkreːˈt̪äːriː]
• (modern Italianate Ecclesiastical) IPA^(key): /se.kreˈta.ri/, [sekreˈt̪äːri]

sēcrētārī m

1. genitive/vocative singular of sēcrētārius