abstenir-se

Catalan

Alternative forms

  • abstindre-se

Etymology

Borrowed from Latin abstinēre; adapted to inherited tenir.

Pronunciation

Verb

abstenir-se (first-person singular present m'abstinc, first-person singular preterite m'abstinguí, past participle abstingut)

  1. to abstain (refrain from)

Conjugation

    Conjugation of abstenir-se (third conjugation, without -eix-, irregular, with velar infix)
infinitive abstenir-se
gerund abstenint-se
past participle masculine feminine
singular abstingut abstinguda
plural abstinguts abstingudes
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present m'abstinc t'abstens s'absté ens abstenim us absteniu s'abstenen
imperfect m'abstenia t'abstenies s'abstenia ens absteníem us absteníeu s'abstenien
future m'abstindré t'abstindràs s'abstindrà ens abstindrem us abstindreu s'abstindran
preterite m'abstinguí t'abstingueres s'abstingué ens abstinguérem us abstinguéreu s'abstingueren
conditional m'abstindria t'abstindries s'abstindria ens abstindríem us abstindríeu s'abstindrien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present m'abstingui t'abstinguis s'abstingui ens abstinguem us abstingueu s'abstinguin
imperfect m'abstingués t'abstinguessis s'abstingués ens abstinguéssim us abstinguéssiu s'abstinguessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — abstén-te, abstingues-te abstingui's abstinguem-nos absteniu-vos, abstingueu-vos abstinguin-se
negative (no) — no t'abstinguis no s'abstingui no ens abstinguem no us abstingueu no s'abstinguin

Derived terms

  • absteniment

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.