adurendus
Latin
Etymology
Perfect passive participle of adūrō.
Participle
adūrendus (feminine adūrenda, neuter adūrendum); first/second-declension participle
Declension
First/second-declension adjective.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | adūrendus | adūrenda | adūrendum | adūrendī | adūrendae | adūrenda | |
| genitive | adūrendī | adūrendae | adūrendī | adūrendōrum | adūrendārum | adūrendōrum | |
| dative | adūrendō | adūrendae | adūrendō | adūrendīs | |||
| accusative | adūrendum | adūrendam | adūrendum | adūrendōs | adūrendās | adūrenda | |
| ablative | adūrendō | adūrendā | adūrendō | adūrendīs | |||
| vocative | adūrende | adūrenda | adūrendum | adūrendī | adūrendae | adūrenda | |