anbelædan
Old English
Etymology
Pronunciation
- IPA(key): /ɑn.beˈlæː.dɑn/
Verb
anbelǣdan
Conjugation
Conjugation of anbelǣdan (weak, class 1)
| infinitive | anbelǣdan | anbelǣdenne |
|---|---|---|
| indicative mood | present tense | past tense |
| first person singular | anbelǣde | anbelǣdde |
| second person singular | anbelǣdest, anbelǣtst | anbelǣddest |
| third person singular | anbelǣdeþ, anbelǣtt, anbelǣt | anbelǣdde |
| plural | anbelǣdaþ | anbelǣddon |
| subjunctive | present tense | past tense |
| singular | anbelǣde | anbelǣdde |
| plural | anbelǣden | anbelǣdden |
| imperative | ||
| singular | anbelǣd | |
| plural | anbelǣdaþ | |
| participle | present | past |
| anbelǣdende | anbelǣded | |