ascla
Aragonese
Etymology
Inherited from Late Latin ascla, from Latin assula.
Pronunciation
- IPA(key): /ˈaskla/
- Syllabification: as‧cla
- Rhymes: -askla
Noun
ascla f
Further reading
Catalan
Etymology 1
Inherited from Late Latin ascla, from Latin assula.
Pronunciation
Noun
ascla f (plural ascles)
Derived terms
Further reading
- “ascla”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
- “ascla”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
- “ascla” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “ascla” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Etymology 2
Verb
ascla
- inflection of asclar:
- third-person singular present indicative
- second-person singular imperative
Latin
Etymology
From earlier astla, from Classical assula. Attested in Cassiodorus.[1]
Noun
ascla f (genitive asclae); first declension (Late Latin)
- alternative form of assula (“splinter”)
Declension
First-declension noun.
| singular | plural | |
|---|---|---|
| nominative | ascla | asclae |
| genitive | asclae | asclārum |
| dative | asclae | asclīs |
| accusative | asclam | asclās |
| ablative | asclā | asclīs |
| vocative | ascla | asclae |
Descendants
References
- ^ Walther von Wartburg (1928–2002) “assŭla”, in Französisches Etymologisches Wörterbuch, volume 25: Refonte Apaideutos–Azymus, page 571