bandoler

From bàndol +‎ -er.

• IPA^(key): (Central) [bən.duˈle]
• IPA^(key): (Balearic) [bən.doˈle]
• IPA^(key): (Valencia) [ban.doˈleɾ]

bandoler m (plural bandolers, feminine bandolera, feminine plural bandoleres)

1. bandit; highwayman

   Synonym: bandit

• bandolerisme

• “bandoler”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “bandoler”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “bandoler” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “bandoler” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.