Romanian
Etymology
Borrowed from German Klammer.
Noun
clamă f (plural clame)
- clamp
Declension
Declension of clamă
|
|
singular
|
|
plural
|
|
|
indefinite
|
definite
|
indefinite
|
definite
|
| nominative-accusative
|
clamă
|
clama
|
clame
|
clamele
|
| genitive-dative
|
clame
|
clamei
|
clame
|
clamelor
|
| vocative
|
clamă, clamo
|
clamelor
|