clapar
Catalan
Etymology
From clap or clapa (“stain; spot”).
Pronunciation
Verb
clapar (first-person singular present clapo, first-person singular preterite clapí, past participle clapat)
Conjugation
Conjugation of clapar (first conjugation)
| infinitive | clapar | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| gerund | clapant | ||||||
| past participle | masculine | feminine | |||||
| singular | clapat | clapada | |||||
| plural | clapats | clapades | |||||
| person | singular | plural | |||||
| first | second | third | first | second | third | ||
| indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | clapo | clapes | clapa | clapem | clapeu | clapen | |
| imperfect | clapava | clapaves | clapava | clapàvem | clapàveu | clapaven | |
| future | claparé | claparàs | claparà | claparem | clapareu | claparan | |
| preterite | clapí | clapares | clapà | clapàrem | clapàreu | claparen | |
| conditional | claparia | claparies | claparia | claparíem | claparíeu | claparien | |
| subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
| present | clapi | clapis | clapi | clapem | clapeu | clapin | |
| imperfect | clapés | clapessis | clapés | clapéssim | clapéssiu | clapessin | |
| imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
| affirmative | — | clapa | clapi | clapem | clapeu | clapin | |
| negative (no) | — | no clapis | no clapi | no clapem | no clapeu | no clapin | |
Further reading
- “clapar”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007