declanșator
Romanian
Etymology
Noun
declanșator n (plural declanșatoare)
Declension
| singular | plural | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| indefinite | definite | indefinite | definite | ||
| nominative-accusative | declanșator | declanșatorul | declanșatore | declanșatorele | |
| genitive-dative | declanșator | declanșatorului | declanșatore | declanșatorelor | |
| vocative | declanșatorule | declanșatorelor | |||