descoperitor
Romanian
Etymology
Noun
descoperitor m (plural descoperitori)
Declension
| singular | plural | ||||
|---|---|---|---|---|---|
| indefinite | definite | indefinite | definite | ||
| nominative-accusative | descoperitor | descoperitorul | descoperitori | descoperitorii | |
| genitive-dative | descoperitor | descoperitorului | descoperitori | descoperitorilor | |
| vocative | descoperitorule | descoperitorilor | |||