diaca

Semi-learned borrowing from Ecclesiastical Latin diaconus, from Ancient Greek διᾱ́κονος (diā́konos).

• IPA^(key): (Central, Balearic) [diˈa.kə]
• IPA^(key): (Valencia) [diˈa.ka]
• Rhymes: -aka

diaca m (plural diaques)

1. deacon

• ardiaca
• arxidiaca

• diaconat

• “diaca”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “diaca”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
• “diaca” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “diaca” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.