dingl
Icelandic
Etymology
Deverbal from dingla (“to dangle, to swing”).
Pronunciation
- IPA(key): /tiŋl/
- Rhymes: -iŋl
Noun
dingl n (genitive singular dingls, no plural)
Declension
| singular | ||
|---|---|---|
| indefinite | definite | |
| nominative | dingl | dinglið |
| accusative | dingl | dinglið |
| dative | dingli | dinglinu |
| genitive | dingls | dinglsins |