emblanquir

Catalan

Etymology

From en- +‎ blanc +‎ -ir.

Pronunciation

Verb

emblanquir (first-person singular present emblanqueixo, first-person singular preterite emblanquí, past participle emblanquit)

  1. (transitive) to whiten
  2. (intransitive, pronominal) to whiten

Conjugation

    Conjugation of emblanquir (third conjugation, with -eix-)
infinitive emblanquir
gerund emblanquint
past participle masculine feminine
singular emblanquit emblanquida
plural emblanquits emblanquides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present emblanqueixo emblanqueixes emblanqueix emblanquim emblanquiu emblanqueixen
imperfect emblanquia emblanquies emblanquia emblanquíem emblanquíeu emblanquien
future emblanquiré emblanquiràs emblanquirà emblanquirem emblanquireu emblanquiran
preterite emblanquí emblanquires emblanquí emblanquírem emblanquíreu emblanquiren
conditional emblanquiria emblanquiries emblanquiria emblanquiríem emblanquiríeu emblanquirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present emblanqueixi emblanqueixis emblanqueixi emblanquim emblanquiu emblanqueixin
imperfect emblanquís emblanquissis emblanquís emblanquíssim emblanquíssiu emblanquissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — emblanqueix emblanqueixi emblanquim emblanquiu emblanqueixin
negative (no) — no emblanqueixis no emblanqueixi no emblanquim no emblanquiu no emblanqueixin

Synonyms

Derived terms

  • emblanquidor
  • emblanquiment

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.