encoixir

Catalan

Etymology

From en- +‎ coix +‎ -ir.

Pronunciation

Verb

encoixir (first-person singular present encoixeixo, first-person singular preterite encoixí, past participle encoixit)

  1. (transitive) to lame
  2. (pronominal) to become lame

Conjugation

    Conjugation of encoixir (third conjugation, with -eix-)
infinitive encoixir
gerund encoixint
past participle masculine feminine
singular encoixit encoixida
plural encoixits encoixides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present encoixeixo encoixeixes encoixeix encoixim encoixiu encoixeixen
imperfect encoixia encoixies encoixia encoixíem encoixíeu encoixien
future encoixiré encoixiràs encoixirà encoixirem encoixireu encoixiran
preterite encoixí encoixires encoixí encoixírem encoixíreu encoixiren
conditional encoixiria encoixiries encoixiria encoixiríem encoixiríeu encoixirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present encoixeixi encoixeixis encoixeixi encoixim encoixiu encoixeixin
imperfect encoixís encoixissis encoixís encoixíssim encoixíssiu encoixissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — encoixeix encoixeixi encoixim encoixiu encoixeixin
negative (no) — no encoixeixis no encoixeixi no encoixim no encoixiu no encoixeixin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.