encreuar

Catalan

Etymology

From en- +‎ creuar.

Pronunciation

Verb

encreuar (first-person singular present encreuo, first-person singular preterite encreuí, past participle encreuat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencia) /e/; (Balearic) /ə/

  1. to cross
  2. to blend, to mix together

Conjugation

    Conjugation of encreuar (first conjugation)
infinitive encreuar
gerund encreuant
past participle masculine feminine
singular encreuat encreuada
plural encreuats encreuades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present encreuo encreues encreua encreuem encreueu encreuen
imperfect encreuava encreuaves encreuava encreuàvem encreuàveu encreuaven
future encreuaré encreuaràs encreuarà encreuarem encreuareu encreuaran
preterite encreuí encreuares encreuà encreuàrem encreuàreu encreuaren
conditional encreuaria encreuaries encreuaria encreuaríem encreuaríeu encreuarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present encreui encreuis encreui encreuem encreueu encreuin
imperfect encreués encreuessis encreués encreuéssim encreuéssiu encreuessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — encreua encreui encreuem encreueu encreuin
negative (no) — no encreuis no encreui no encreuem no encreueu no encreuin

Derived terms

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.