escolà

From Late Latin *scholānus, from scholāris (“scholar”).

• IPA^(key): (Central) [əs.kuˈla]
• IPA^(key): (Balearic) [əs.koˈla]
• IPA^(key): (Valencia) [es.koˈla]

escolà m (plural escolans, feminine escolana, feminine plural escolanes)

1. choirboy
2. sacristan

• escolania

escolà m (plural escolans)

1. Spanish ling (Molva macrophthalma)

• “escolà” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “escolà”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “escolà”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025

escolà

1. third-person singular preterite indicative of escolar