extricatus
Latin
Etymology
Perfect passive participle of extrīcō
Participle
extrīcātus (feminine extrīcāta, neuter extrīcātum); first/second-declension participle
Declension
First/second-declension adjective.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | extrīcātus | extrīcāta | extrīcātum | extrīcātī | extrīcātae | extrīcāta | |
| genitive | extrīcātī | extrīcātae | extrīcātī | extrīcātōrum | extrīcātārum | extrīcātōrum | |
| dative | extrīcātō | extrīcātae | extrīcātō | extrīcātīs | |||
| accusative | extrīcātum | extrīcātam | extrīcātum | extrīcātōs | extrīcātās | extrīcāta | |
| ablative | extrīcātō | extrīcātā | extrīcātō | extrīcātīs | |||
| vocative | extrīcāte | extrīcāta | extrīcātum | extrīcātī | extrīcātae | extrīcāta | |