gàlata

Learned borrowing from Latin Galata, from Ancient Greek Γᾰλᾰ́της (Gălắtēs), from Proto-Celtic.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈɡa.lə.tə]
• IPA^(key): (Valencia) [ˈɡa.la.ta]

gàlata m or f (masculine and feminine plural gàlates)

1. Galatian (of, from or relating to Galatia)

gàlata m or f by sense (plural gàlates)

1. Galatian (native or inhabitant of Galatia)

gàlata m (uncountable)

1. Galatian (language)

• Galàcia

• “gàlata”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025