il·lustrar

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin illustrāre.

Pronunciation

Verb

il·lustrar (first-person singular present il·lustro, first-person singular preterite il·lustrí, past participle il·lustrat)

  1. (transitive) to enlighten, to illuminate, to instruct
    Synonym: instruir
  2. (transitive) to explain, to illustrate
    Synonym: aclarir
  3. (transitive) to make illustrious, famous

Conjugation

    Conjugation of il·lustrar (first conjugation)
infinitive il·lustrar
gerund il·lustrant
past participle masculine feminine
singular il·lustrat il·lustrada
plural il·lustrats il·lustrades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present il·lustro il·lustres il·lustra il·lustrem il·lustreu il·lustren
imperfect il·lustrava il·lustraves il·lustrava il·lustràvem il·lustràveu il·lustraven
future il·lustraré il·lustraràs il·lustrarà il·lustrarem il·lustrareu il·lustraran
preterite il·lustrí il·lustrares il·lustrà il·lustràrem il·lustràreu il·lustraren
conditional il·lustraria il·lustraries il·lustraria il·lustraríem il·lustraríeu il·lustrarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present il·lustri il·lustris il·lustri il·lustrem il·lustreu il·lustrin
imperfect il·lustrés il·lustressis il·lustrés il·lustréssim il·lustréssiu il·lustressin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — il·lustra il·lustri il·lustrem il·lustreu il·lustrin
negative (no) — no il·lustris no il·lustri no il·lustrem no il·lustreu no il·lustrin

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.