inbelædan
Old English
Etymology
Pronunciation
- IPA(key): /in.beˈlæː.dɑn/
Verb
inbelǣdan
- to introduce
Conjugation
Conjugation of inbelǣdan (weak, class 1)
| infinitive | inbelǣdan | inbelǣdenne |
|---|---|---|
| indicative mood | present tense | past tense |
| first person singular | inbelǣde | inbelǣdde |
| second person singular | inbelǣdest, inbelǣtst | inbelǣddest |
| third person singular | inbelǣdeþ, inbelǣtt, inbelǣt | inbelǣdde |
| plural | inbelǣdaþ | inbelǣddon |
| subjunctive | present tense | past tense |
| singular | inbelǣde | inbelǣdde |
| plural | inbelǣden | inbelǣdden |
| imperative | ||
| singular | inbelǣd | |
| plural | inbelǣdaþ | |
| participle | present | past |
| inbelǣdende | inbelǣded | |