llaurar

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan laurar, from Latin labōrāre. Doublet of laborar, a borrowing.

Pronunciation

Verb

llaurar (first-person singular present llauro, first-person singular preterite llaurí, past participle llaurat)

  1. to plough, to till

Conjugation

    Conjugation of llaurar (first conjugation)
infinitive llaurar
gerund llaurant
past participle masculine feminine
singular llaurat llaurada
plural llaurats llaurades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present llauro llaures llaura llaurem llaureu llauren
imperfect llaurava llauraves llaurava llauràvem llauràveu llauraven
future llauraré llauraràs llaurarà llaurarem llaurareu llauraran
preterite llaurí llaurares llaurà llauràrem llauràreu llauraren
conditional llauraria llauraries llauraria llauraríem llauraríeu llaurarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present llauri llauris llauri llaurem llaureu llaurin
imperfect llaurés llauressis llaurés llauréssim llauréssiu llauressin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — llaura llauri llaurem llaureu llaurin
negative (no) — no llauris no llauri no llaurem no llaureu no llaurin

References

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.