lliurar

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan liurar, from Latin līberāre. Compare Occitan liurar, French livrer, Spanish librar.

Pronunciation

Verb

lliurar (first-person singular present lliuro, first-person singular preterite lliurí, past participle lliurat)

  1. (transitive) to deliver, to hand over
    Synonym: entregar
  2. (transitive) to submit, to subject [with a ‘to’]
  3. (reflexive) to subject oneself [with a ‘to’], to indulge [with a ‘in’]
    Synonym: abocar-se
    Era incapaç d'apassionar-se ni de lliurar-se a res.
    He was incapable of getting passionate about or abandoning himself to anything.

Conjugation

    Conjugation of lliurar (first conjugation)
infinitive lliurar
gerund lliurant
past participle masculine feminine
singular lliurat lliurada
plural lliurats lliurades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present lliuro lliures lliura lliurem lliureu lliuren
imperfect lliurava lliuraves lliurava lliuràvem lliuràveu lliuraven
future lliuraré lliuraràs lliurarà lliurarem lliurareu lliuraran
preterite lliurí lliurares lliurà lliuràrem lliuràreu lliuraren
conditional lliuraria lliuraries lliuraria lliuraríem lliuraríeu lliurarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present lliuri lliuris lliuri lliurem lliureu lliurin
imperfect lliurés lliuressis lliurés lliuréssim lliuréssiu lliuressin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — lliura lliuri lliurem lliureu lliurin
negative (no) — no lliuris no lliuri no lliurem no lliureu no lliurin

Derived terms

References

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.