monokel
See also: Monokel
Swedish
Etymology
Borrowed from French monocle, from Latin monoculus.
Noun
monokel c
Declension
| nominative | genitive | ||
|---|---|---|---|
| singular | indefinite | monokel | monokels |
| definite | monokeln | monokelns | |
| plural | indefinite | monoklar | monoklars |
| definite | monoklarna | monoklarnas |