obsidendus
Latin
Etymology
Future passive participle (gerundive) of obsideō
Participle
obsidendus (feminine obsidenda, neuter obsidendum); first/second-declension participle
Declension
First/second-declension adjective.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | obsidendus | obsidenda | obsidendum | obsidendī | obsidendae | obsidenda | |
| genitive | obsidendī | obsidendae | obsidendī | obsidendōrum | obsidendārum | obsidendōrum | |
| dative | obsidendō | obsidendae | obsidendō | obsidendīs | |||
| accusative | obsidendum | obsidendam | obsidendum | obsidendōs | obsidendās | obsidenda | |
| ablative | obsidendō | obsidendā | obsidendō | obsidendīs | |||
| vocative | obsidende | obsidenda | obsidendum | obsidendī | obsidendae | obsidenda | |