orgànic

Borrowed from Latin organicus. First attested in the 15th century.^[1]

• IPA^(key): (Central) [urˈɡa.nik]
• IPA^(key): (Balearic) [orˈɡa.nik]
• IPA^(key): (Valencia) [oɾˈɣa.nik]

orgànic (feminine orgànica, masculine plural orgànics, feminine plural orgàniques)

1. organic

   Antonym: inorgànic

• inorgànic
• orgànicament

• òrgan

• “orgànic”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “orgànic” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “orgànic” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.