perlectus
Latin
Etymology
Perfect passive participle of perlegō.
Participle
perlēctus (feminine perlēcta, neuter perlēctum); first/second-declension participle
Declension
First/second-declension adjective.
| singular | plural | ||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| masculine | feminine | neuter | masculine | feminine | neuter | ||
| nominative | perlēctus | perlēcta | perlēctum | perlēctī | perlēctae | perlēcta | |
| genitive | perlēctī | perlēctae | perlēctī | perlēctōrum | perlēctārum | perlēctōrum | |
| dative | perlēctō | perlēctae | perlēctō | perlēctīs | |||
| accusative | perlēctum | perlēctam | perlēctum | perlēctōs | perlēctās | perlēcta | |
| ablative | perlēctō | perlēctā | perlēctō | perlēctīs | |||
| vocative | perlēcte | perlēcta | perlēctum | perlēctī | perlēctae | perlēcta | |