traspuar

Contraction of earlier *traspouar, from tras- +‎ pouar (“draw water from a well”).

traspuar (first-person singular present traspuo, first-person singular preterite traspuí, past participle traspuat)(transitive)

1. to exude, ooze
2. to seep through
   • 1975, Marià Manent, El vel de Maia:

     Fa una nit quieta, amb núvols, però hi traspua el clar de lluna, que il·lumina el camí.

     It is a still night, with clouds, but the moonlight seeps through them and illuminates the way.

3. (figurative) to exude
   • 1934, Joan Puig i Ferreter, Camins de França:

     Avui, que han passat anys, m'explico millor que aleshores la profunda simpatia que traspuava aquest home.

     Now, years having passsed, I can explain better than then the profound charm which this man exuded.

• traspuament

• “traspuar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025
• “traspuar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “traspuar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.