vassallatge

Inherited from Early Medieval Latin vassallāticum. Equivalent to vassall +‎ -atge. Doublet of vassallàtic, a learned borrowing.

• IPA^(key): (Central) [bə.səˈʎa.d͡ʒə]
• IPA^(key): (Balearic) [və.səˈʎa.d͡ʒə]
• IPA^(key): (Valencia) [va.saˈʎa.d͡ʒe]

vassallatge m (plural vassallatges)

1. (historical) vassalage

• vassall

• “vassallatge”, in Diccionari de la llengua catalana [Dictionary of the Catalan Language] (in Catalan), second edition, Institute of Catalan Studies [Catalan: Institut d'Estudis Catalans], April 2007
• “vassallatge”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2025.
• “vassallatge” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “vassallatge” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.