xerricar

Catalan

Etymology

Onomatopoeic. Compare xerrar.

Pronunciation

Verb

xerricar (first-person singular present xerrico, first-person singular preterite xerriquí, past participle xerricat)

  1. (intransitive) to squeak, to creak, to screech

Conjugation

    Conjugation of xerricar (first conjugation, c-qu alternation)
infinitive xerricar
gerund xerricant
past participle masculine feminine
singular xerricat xerricada
plural xerricats xerricades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present xerrico xerriques xerrica xerriquem xerriqueu xerriquen
imperfect xerricava xerricaves xerricava xerricàvem xerricàveu xerricaven
future xerricaré xerricaràs xerricarà xerricarem xerricareu xerricaran
preterite xerriquí xerricares xerricà xerricàrem xerricàreu xerricaren
conditional xerricaria xerricaries xerricaria xerricaríem xerricaríeu xerricarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè 		nosaltres
nós 		vosaltres
vós 		ells/elles
vostès
present xerriqui xerriquis xerriqui xerriquem xerriqueu xerriquin
imperfect xerriqués xerriquessis xerriqués xerriquéssim xerriquéssiu xerriquessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós 		vostès
affirmative — xerrica xerriqui xerriquem xerriqueu xerriquin
negative (no) — no xerriquis no xerriqui no xerriquem no xerriqueu no xerriquin

Derived terms

  • xerric

Further reading

This article is issued from Wiktionary. The text is available under Creative Commons Attribution-Share Alike 4.0 unless otherwise noted. Additional terms may apply for the media files.