comtessa
Ancien occitan
Nom commun
comtessa \Prononciation ?\ féminin (pour un homme, on dit : coms)
- (Noblesse) Comtesse.
Jaufres Rudels de Blaia si fo molt gentils hom, princes de Blaia.
— (Vida de Jaufre Rudel de Blaja, dans Jean Boutière, A.-H. Schutz, Biographies des troubadours - Textes provençaux des xiiie et xive siècles, Paris, 1964, page 16)
Et enamoret se de la comtessa de Tripol, ses vezer, per lo gran ben e per la gran cortesia qu’el auzi dir de lieis als pelegrins que vengron d’Antiochia.- Jaufré Rudel fut un très noble personnage, prince de Blaye.
Il s'énamoura de la comtesse de Tripoli, sans l'avoir vue, en entendant rapporter le plus grand bien d'elle et de sa grande courtoisie par des pèlerins de retour d'Antioche.
- Jaufré Rudel fut un très noble personnage, prince de Blaye.
Références
- François Raynouard, Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l’Europe latine, 1838–1844 → consulter cet ouvrage
Catalan
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
comtessa \kumˈtɛ.sə\ |
comtesses \kumˈtɛ.səs\ |
comtessa \kumˈtɛ.sə\ féminin (pour un homme, on dit : comte)
Dérivés
- comtesseta
Apparentés étymologiques
Prononciation
- baléare : [komˈtə.sə], [kumˈtɛ.sə]
- catalan central : [kumˈtɛ.sə]
- catalan occidental : [komˈte.sa]
- Barcelone (Espagne) : écouter « comtessa [Prononciation ?] »
Anagrammes
- escamots
- estómacs
- mascotes
- tocàssem
Références
- « comtessa » dans Antoni Maria Alcover et Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear, 1962
- « comtessa » dans le Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans
- « comte » dans le Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua
- « comtessa » dans le Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana
Occitan
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
comtessa \kunˈteso̞\ |
comtessas \kunˈteso̞s\ |
comtessa (graphie normalisée) \kunˈteso̞\ féminin (pour un homme, on dit : comte)
Prononciation
- France (Béarn) : écouter « comtessa [Prononciation ?] »
Références
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.