deessa
Catalan
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
deessa \dəˈɛ.sə\ |
deesses \dəˈɛ.səs\ |
deessa \dəˈɛ.sə\ féminin (pour une entité masculine, on dit : déu)
Prononciation
- baléare : [dəˈə.sə], [dəˈɛ.sə]
- catalan central : [dəˈɛ.sə]
- catalan occidental : [deˈe.sa]
- Barcelone (Espagne) : écouter « deessa [Prononciation ?] »
Anagrammes
- adeses
- adesés
Références
- « deessa » dans Antoni Maria Alcover et Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear, 1962
- « deessa » dans le Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans
- « deessa » dans le Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua
- « deessa » dans le Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana
Occitan
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
deessa \deˈe.so̯\ |
deessas \deˈe.so̯s\ |
deessa \deˈe.so̯\ féminin (pour une entité masculine, on dit : dieu)
Synonymes
Références
- Congrès permanent de la lenga occitana, 20 dictionnaires occitans en ligne, XIX - XX s → consulter cet ouvrage
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
- Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001, ISBN 978-2-85910-300-7 → Consulter en ligne
- Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.