diablessa
Catalan
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
diablessa \di.əˈblɛ.sə\ |
diablesses \di.əˈblɛ.səs\ |
diablessa \di.əˈblɛ.sə\ féminin (pour un mâle, on dit : diable)
- (Mythologie) Diablesse.
De mon parlar
— (Jaume Roig, Espill, préface, 2e partie)
tots, si em creureu,
elegireu
no mai amar,
ans desamar,
mai inquirir
ni perseguir,
jamés caçar,
menys abraçar
foc immortal,
d’infern portal:
dones damnades,
envirinades
d’aquell verí
ab què ferí,
ab llur antic
primer amic,
Eva de mort
dins aquell hort
on fon formada.
Per llur errada
lleixà llavor
de frau, error
e gran malea
a sa ginea.
I, quantes són
ara en lo món,
són diablesses,
dimoniesses,
car les primeres
amors són veres
e tostemps duren!
Per ço hi aturen
tant los diables:
d’ells són amables,
mai s’en partixen
no se’n desixen;- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Prononciation
Anagrammes
- balisades
Références
- « diablessa » dans Antoni Maria Alcover et Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear, 1962
- « diablessa » dans le Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans
- « diablessa » dans le Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua
- « diablessa » dans le Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana
Occitan
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
diablessa \djaˈpleso̞\ |
diablessas \djaˈpleso̞s\ |
diablessa (graphie normalisée) \djaˈpleso̞\ féminin (pour un mâle, on dit : diable)
- (Mythologie) Diablesse.
- Exemple d’utilisation manquant. (Ajouter)
Prononciation
- France (Béarn) : écouter « diablessa [Prononciation ?] »
Références
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.