diablessa

Catalan

Étymologie

Dérivé de diable diable »), avec le suffixe -essa.

Nom commun

Singulier Pluriel
diablessa
\di.əˈblɛ.sə\
diablesses
\di.əˈblɛ.səs\

diablessa \di.əˈblɛ.sə\ féminin (pour un mâle, on dit : diable)

  1. (Mythologie) Diablesse.
    • De mon parlar
      tots, si em creureu,
      elegireu
      no mai amar,
      ans desamar,
      mai inquirir
      ni perseguir,
      jamés caçar,
      menys abraçar
      foc immortal,
      d’infern portal:
      dones damnades,
      envirinades
      d’aquell verí
      ab què ferí,
      ab llur antic
      primer amic,
      Eva de mort
      dins aquell hort
      on fon formada.
      Per llur errada
      lleixà llavor
      de frau, error
      e gran malea
      a sa ginea.
      I, quantes són
      ara en lo món,
      són diablesses,
      dimoniesses,
      car les primeres
      amors són veres
      e tostemps duren!
      Per ço hi aturen
      tant los diables:
      d’ells són amables,
      mai s’en partixen
      no se’n desixen;
       (Jaume Roig, Espill, préface, 2e partie)
      La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)

Prononciation

Anagrammes

  • balisades

Références

Occitan

Étymologie

(Date à préciser) Dérivé de diable diable »), avec le suffixe -essa.

Nom commun

Singulier Pluriel
diablessa
\djaˈpleso̞\
diablessas
\djaˈpleso̞s\

diablessa (graphie normalisée) \djaˈpleso̞\ féminin (pour un mâle, on dit : diable)

  1. (Mythologie) Diablesse.
    • Exemple d’utilisation manquant. (Ajouter)

Prononciation

Références

Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.