duquessa
Ancien occitan
Nom commun
duquessa \Prononciation ?\ féminin (pour un homme, on dit : duc)
Variantes
Références
- François Raynouard, Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l’Europe latine, 1838–1844 → consulter cet ouvrage
Catalan
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
duquessa \duˈkɛ.sə\ |
duquesses \duˈkɛ.səs\ |
duquessa \duˈkɛ.sə\ féminin (pour un homme, on dit : duc)
Dérivés
Prononciation
- baléare : [duˈcə.sə], [duˈkɛ.sə]
- catalan central : [duˈkɛ.sə]
- catalan occidental : [duˈke.sa]
- Barcelone (Espagne) : écouter « duquessa [Prononciation ?] »
Références
- « duquessa » dans Antoni Maria Alcover et Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear, 1962
- « duquessa » dans le Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans
- « duc » dans le Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua
- « duquessa » dans le Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana
Occitan
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
duquessa \dyˈkeso̯\ |
duquessas \dyˈkeso̯s\ |
duquessa \dyˈkeso̯\ féminin (pour un homme, on dit : duc)
Prononciation
- Béarn (France) : écouter « duquessa [Prononciation ?] » (bon niveau)
Références
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
- Christian Laux, Dictionnaire occitan-français (Laux), Institut d’Estudis Occitans, 2001, ISBN 978-2-85910-300-7 → Consulter en ligne
- Josiane Ubaud, Diccionari ortografic, gramatical e morfologic de l’occitan segon los parlars lengadocians, Trabucaire, 2011, ISBN 978-2-84974-125-2
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.