història

Voir aussi : historia

Catalan

Étymologie

Du latin historia, lui-même du grec ancien ἱστορία, historía (plusieurs définitions).

Nom commun

Singulier Pluriel
història
\Prononciation ?\
històries
\Prononciation ?\

història féminin

  1. Histoire.
    • Com evident experiència mostra, la debilitat de la nostra memòria, sotsmetent fàcilment a oblivió no solament los actes per longitud de temps envellits, mas encara los actes frescs de nostres dies, és estat doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li  (Joanot Martorell, Tirant lo blanc, prologue)
      La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)

Prononciation

  • El Prat de Llobregat (Espagne) : écouter « història [Prononciation ?] »
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.