peix

Catalan

Étymologie

Du latin piscis.

Nom commun

Singulier Pluriel
peix
\Prononciation ?\
peixos
\Prononciation ?\

peix masculin

  1. Poisson.
    • grans e pocs peixs a recors correran
      e cercaran amagatalls secrets:
      fugits al mar, on són nodrits e fets,
      pel gran remei en terra eixiran.
       (Ausiàs March, Veles e vents. XVe siècle.)
      La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
    • El peix, tant fresc com salat, era un article de gran consum en l’edat mitjana, especialment en els nombrosos dies d’abstinència que marcava la religió catòlica.  (Dolors Pifarré Torres, El comerç internacional de Barcelona i el Mar del Nord (Bruges) a finals del segle XIV, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, collection « Biblioteca Abat Oliba », page 151  lire en ligne)
      Le poisson, qu’il soit frais ou salé, était un produit de grande consommation au Moyen Âge, surtout lors des nombreux jours d'abstinence qui ont marqué la religion catholique.
    • Semblava que tot en aquell aiguamoll era lent i calmós, fins i tot la manera de nedar dels peixos. Però el que passava era que els animals d’aquell racó de món no eren de la mateixa mena que els de tot arreu.  (Margarida Aritzeta, L’aiguamoll dels cocodrils, Editorial Cruïlla, 2010  lire en ligne)
      Il semblait que tout dans cette zone humide était lent et calme, même la façon dont les « poissons » nageaient. Mais ce qui se passait, c'est que les animaux de ce coin du monde n'étaient pas de la même espèce que ceux de partout.

Prononciation

Forme de verbe

peix \Prononciation ?\

  1. (baléare) Variante de pesc.
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.