diaconessa
Catalan
Étymologie
- Du latin diaconissa. Dérivé de diaca (« diacre »), avec le suffixe -essa.
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
diaconessa \di.ə.kuˈnɛ.sə\ |
diaconesses \di.ə.kuˈnɛ.səs\ |
diaconessa \di.ə.kuˈnɛ.sə\ féminin (pour un homme, on dit : diaca)
- (Religion) Diaconesse.
- Exemple d’utilisation manquant. (Ajouter)
Prononciation
Références
- « diaconessa » dans Antoni Maria Alcover et Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear, 1962
- « diaconessa » dans le Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans
- « diaconessa » dans le Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua
- « diaconessa » dans le Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana
Italien
Étymologie
- Du latin diaconissa. Dérivé de diacono (« diacre »), avec le suffixe -essa.
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
diaconessa \dja.ko.ˈnes.sa\ |
diaconesse \dja.ko.ˈnes.se\ |
diaconessa \dja.ko.ˈnes.sa\ féminin (pour un homme, on dit : diacono)
- (Religion) Diaconesse.
- Exemple d’utilisation manquant. (Ajouter)
Références
- Salvatore Battaglia, Grande dizionario della lingua italiana, tome 4, Turin, 1962, page 314
- « diaconessa », dans Treccani, Dictionnaire, encyclopédie et thésaurus italien en ligne → consulter cet ouvrage
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.