memòria
Catalan
Étymologie
- Du latin memoria.
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
memòria \məˈmɔɾiə\ |
memòries \məˈmɔɾiəs\ |
memòria [məˈmɔɾiə], [meˈmɔɾia] féminin
- Mémoire.
Com evident experiència mostra, la debilitat de la nostra memòria, sotsmetent fàcilment a oblivió no solament los actes per longitud de temps envellits, mas encara los actes frescs de nostres dies, és estat doncs molt condecent, útil e expedient deduir en escrit les gestes e històries antigues dels homens forts e virtuosos, com sien espills molt clars, exemples e virtuosa doctrina de nostra vida, segons recita aquell gran orador Tul·li
— (Joanot Martorell, Tirant lo blanc, prologue)- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Prononciation
- catalan oriental : [məˈmɔɾiə]
- catalan occidental : [meˈmɔɾia], [meˈmɔɾja]
- valencien méridional : [meˈmɔɾjɔ]
- Barcelone (Espagne) : écouter « memòria [Prononciation ?] »
Occitan
Étymologie
- Du latin memoria.
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
memòria \meˈmɔɾjo̞\ |
memòrias \meˈmɔɾjo̞s\ |
memòria [meˈmɔɾjo̞] (graphie normalisée) féminin
Prononciation
- languedocien moyen : [meˈmɔɾjo̞]
- provençal moyen : [meˈmɔɾi]
- France (Béarn) : écouter « memòria [Prononciation ?] »
Références
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.