salvatge
Catalan
Étymologie
- (1271) [1]. Du latin sĭlvatĭcus [1] (« sylvestre, sauvage »).
Adjectif
Singulier | Pluriel |
---|---|
salvatge \selˈbad͡ʒə\ |
salvatges \selˈbad͡ʒəs\ |
salvatge [selˈbad͡ʒə], [salˈvad͡ʒe] masculin et féminin identiques
- Sauvage.
Jo, com absent
— (Jaume Roig, Espill, préface, 2ème partie)
del món vivint,
aquell jaquint
acohortat,
d’ell apartat
dant-hi del peu,
vell jubileu
mort civilment,
ja per la gent
desconegut,
per tots tengut
com hom salvatge- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Variantes
- salvatgí
Dérivés
- salvatgejar
- salvatgeria
- salvatgí
- salvatgia
- salvatgisme
- salvatjada
Prononciation
- catalan central, roussillonnais : [səlˈbad͡ʒə]
- valencien : [salˈvad͡ʒe]
- baléare : [səlˈvad͡ʒə]
- catalan nord-occidental : [salˈbad͡ʒe]
- valencien central : [salˈbat͡ʃe]
- Espagne (Manresa) : écouter « salvatge [Prononciation ?] »
Références
- [1] : Gran Diccionari de la llengua catalana, 1999 → consulter cet ouvrage
Occitan
Étymologie
- Du latin sĭlvatĭcus (« sylvestre, sauvage »).
Adjectif
Nombre | Singulier | Pluriel |
---|---|---|
Masculin | salvatge \salˈβad͡ʒe\ |
salvatges \salˈβad͡ʒes\ |
Féminin | salvatja \salˈβad͡ʒo̞\ |
salvatjas \salˈβad͡ʒo̞s\ |
salvatge \salˈβad͡ʒe\ (graphie normalisée)
Synonymes
Références
- (oc) Joan de Cantalausa, Diccionari General Occitan a partir dels parlars lengadocians, 2002, ISBN 2-912293-04-9, C.A.O.C. → consulter cet ouvrage
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.