sobirà

Catalan

Étymologie

Du bas latin *superanus dérivé de super avec le suffixe -anus.

Adjectif

Nombre Singulier Pluriel
Masculin sobirà
\Prononciation ?\
sobirans
\Prononciation ?\
Féminin sobirana
\Prononciation ?\
sobiranas
\Prononciation ?\

sobirà \Prononciation ?\

  1. Souverain.
    • Amb la conquista cristiana, protagonitzada principalment per aragonesos i catalans, el Regne de València s’incorporà de jure, com un estat sobirà més —per dir-ho en termes actuals—, a la Corona d’Aragó, en pla d‘igualtat amb els altres estats membres de la «federació», però de facto continuà sent un país majoritàriament musulmà fins a les acaballes del segle XV, amb una estructura netament colonial.  (Antoni Ferrando Francés, Consciència idomàtica i nacional dels valencians, Universitat de València, Valence, 1980)
      La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)

Prononciation

Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.