capell
Catalan
Nom commun
Singulier | Pluriel |
---|---|
capell \kəˈpeʎ\ |
capells \kəˈpeʎs\ |
capell [kəˈpeʎ] masculin
- Chapeau.
Ja és ma despesa
— (Jaume Roig, Espill, préface, Ière partie)
al sòl del sac,
lo sirgant flac
del meu cervell
fa son capell
minve, sotil,
romp-li's lo fil
e perd lo sest.
Ordix no llest,
tix ab treball,
trama li fall;
on fallirà
hi suplirà
sols de manlleuta.
Que a caplleuta
suplic, exhorte,
lo que reporte
e tinc emprés
sia remés.
No pas scapçat,
partit, trencat,
per veedors
e miradors
rot ni esquinçat.
Mas sols pinçat
e corregit,
llimat, llegit,
e bé escoltat,
sia acceptat
benignament.- La traduction en français de l’exemple manque. (Ajouter)
Notes
- Dans l’actualité ce terme n’est conservé que dans les parlers baléares ou, à l’écrit, dans la langue littéraire.
Synonymes
Dérivés
- capellet
Hyponymes
Prononciation
- catalan oriental (dont baléare) : [kəˈpeʎ]
- catalan occidental : [kaˈpeʎ]
- Valence (Espagne) : écouter « capell [Prononciation ?] »
Références
- Antoni Maria Alcover, Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear [Consulter]
- Joan Veny, Petit atles lingüístic del domini català, vol. 2, Barcelone, Institut d'Estudis Catalans, octobre 2009, p. 73 ISBN 978-84-7283-943-4
Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.