herba

Français

Forme de verbe

Voir la conjugaison du verbe herber
Indicatif Présent
Imparfait
Passé simple
il/elle/on herba
Futur simple

herba \ɛʁ.ba\

  1. Troisième personne du singulier du passé simple de herber.

Anagrammes

→ Modifier la liste d’anagrammes

Ancien occitan

Cette entrée est considérée comme une ébauche à compléter en ancien occitan. Si vous possédez quelques connaissances sur le sujet, vous pouvez les partager en modifiant dès à présent cette page (en cliquant sur le lien « modifier le wikicode »).

Étymologie

Du latin herba.

Nom commun

herba féminin

  1. (Botanique) Herbe.

Variantes

Références

  • François Raynouard, Lexique roman ou Dictionnaire de la langue des troubadours, comparée avec les autres langues de l’Europe latine, 1838–1844 → consulter cet ouvrage

Catalan

Étymologie

Du latin herba.

Nom commun

Singulier Pluriel
herba
\Prononciation ?\
herbes
\Prononciation ?\

herba [Prononciation ?] féminin

  1. (Botanique) Herbe.

Dérivés

  • herba apegalosa
  • herba berruguera
  • herba blanca
  • herba blenera
  • herba cabruna
  • herba capsigranyera
  • herba capsotera
  • herba cidrera
  • herba cloquera
  • herba cociada
  • herba cociera
  • herba cuquera
  • herba de cent nusos
  • herba de cingle
  • herba de l′ala
  • herba de la creu
  • herba de la gota
  • herba de la marfuga
  • herba de la plata
  • herba de la prunella
  • herba de la ràbia
  • herba de la taca
  • herba de l′escorpí
  • herba de les morenes
  • herba de l′esparver
  • herba de les patarrugues
  • herba de les set sagnies
  • herba de mala bua
  • herba de papatx
  • herba de Santa Margarida
  • herba de Santa Sofia
  • herba de Sant Benet
  • herba de Sant Cristòfol
  • herba de Sant Felip
  • herba de Sant Jaume
  • herba del bàlsam
  • herba del cuc
  • herba del ferro
  • herba del mal de pedra
  • herba del mal gra
  • herba del mesc
  • herba del nord
  • herba del pastell
  • herba del traïdor
  • herba del vesc
  • herba dels canonges
  • herba dels fics
  • herba dels gats
  • herba de Sant Jordi
  • herba de Sant Pelegrí
  • herba de Sant Ponç
  • herba de Sant Robert
  • herba de Sant Roc
  • herba de Sant Segimon
  • herba desinflamatòria
  • herba de tall
  • herba d'olives
  • herba donzella
  • herba d'or
  • herba d'orenetes
  • herba emperadora
  • herba escombrera
  • herba espitllera
  • herba esquellera
  • herba estanyera
  • herba felera
  • herba fetgera
  • herba foradada
  • herba forrera
  • herba freixurera
  • herba gelada
  • herba llombriguera
  • herba mate
  • herba medicinal
  • herba melsera
  • herba menuda
  • herba morenera
  • herba negra
  • herba nusosa
  • herba paixellera
  • herba passerella
  • herba pedrera
  • herba penyalera
  • herba perdiuenca
  • herba pigotera
  • herba pinera
  • herba pixosa, herba pixotera
  • herba plana
  • herba platera
  • herba poma
  • herba presseguera
  • herba prima
  • herba pucera
  • herba puntera
  • herba remuguera
  • herba roquera
  • herba salada
  • herba sana
  • → voir herba talpera
  • herba tora
  • herba torçonera
  • herba turmera
  • herba ventolera
  • herba vergera
  • herba xinxera
  • mala herba

Prononciation

Références

Latin

Étymologie

Étroitement apparenté à celui qui donne gramen, d’un radical indo-européen commun *ghre:-[1] verdir, pousser ») qui donne grass, green, grow.
Comparez[2] avec le grec ancien φορβή, phorbê (« pâturage »), d’un radical signifiant « nourrir ».

Nom commun

Cas Singulier Pluriel
Nominatif herbă herbae
Vocatif herbă herbae
Accusatif herbăm herbās
Génitif herbae herbārŭm
Datif herbae herbīs
Ablatif herbā herbīs

herba \Prononciation ?\ féminin

  1. Herbe, gazon, herbage.
    • in herba recumbere  (Cicéron)
      être étendu sur la pelouse.
    • adhuc tua messis in herba est  (Ovide)
      ta moisson est encore en herbe (tu te presses trop d'espérer).
  2. Plante, plante médicinale.
  3. (Sens figuré) Palme de la victoire.
    • herbam dare  (Festus) ; herbam porrigere,  (Pline)
      céder la palme, s'avouer vaincu.

Synonymes

Dérivés

  • herbaceus de la couleur de l'herbe, vert »)
  • herbans, herbens couvert d'herbe, verdoyant »)
  • herbanus qui mange de l'herbe, herbivore »)
  • herbarĭa botanique »)
  • herbariae animaux herbivores »)
  • herbarĭum ouvrage de botanique »)
  • herbārĭus botaniste »)
  • herbaticus herbivore »)
  • herbeo, herbo être en herbe, être couvert de plantes vertes ; verdoyer »)
  • herbasco, herbesco se couvrir d'herbes, se couvrir de plantes vertes; verdoyer »)
  • herbeus vert, de la couleur de l'herbe »)
  • herbido rendre vert, rendre verdoyant »)
  • herbidus couvert d'herbes, de gazon »)
  • herbifĕr qui produit de l'herbe, couvert d'herbes »)
  • herbigradus qui marche dans l'herbe »)
  • herbilis anser : oie nourrie d'herbes »)
  • herbipotens connaît la vertu des plantes »)
  • herbitum pelouse, pré »)
  • herbōsus herbeux, couvert d'herbe »)
  • herbŭla, herbuscŭla brin d'herbe, petite herbe »)
  • herbuscŭla petit brin d'herbe »)

Dérivés dans d’autres langues

Références

Cet article est issu de Wiktionary. Le texte est sous licence Creative Commons – Attribution – Partage à l’identique. Des conditions supplémentaires peuvent s’appliquer aux fichiers multimédias.